l'espectacle
Un escenari desordenat…els acròbates arriben tard…i el músic, on és?
Aquest és el tret de sortida d’aquest nou espectacle, un portor que mana i ho vol controlar tot i que ningú li fa cas… un àgil-verticalista desmanegat, juganer i amb molt de ritme… un acròbata novell i despistat i amb poca auto-estima… i un músic amb deliris de grandesa i records d’un passat millor…
Que en pot sortir d’aquest còctel tan divers i explosiu? S’arribaran a posar d’acord per fer l’espectacle? Seran capaços d’encadenar més d’una figura sense equivocar-se? Tindrà final tanta ximpleria?
Un gran viatge delirant que ens fa viatjar des de Kentucky a Montserrat i cap a Missouri altre cop, de l’oest americà fins a Andalusia i de Terrassa a Rubí via Londres! Un espectacle a ritme de rock, amb acrobàcies sobre taula, verticals, mini-bàscula i equilibris de mans a mans en duo i trio!
Acrobàcies
d'alt voltatge
Després de mirar al passat en l'anterior espectacle "Quan no tocàvem de peus a terra...", ara a Circ Pistolet, ens mirem el present.
I ho fem conscients del nostre passat, i sobretot del nostre incert futur, encara més en aquests temps de bogeria pandèmica...
Conscients que ja comencem a tenir passat, però convençuts que encara ens queda tot un futur per explorar i avançar tècnicament i artísticament.
Molta
picardia
La nostra intenció és seguir treballant el circ i el clown d'una manera rigorosa i tècnica, tot revisitant el circ tradicional d'una manera moderna, al pur estil de Circ Pistolet, per fer un espectacle d'acrobàcies d'alt voltatge, amb música en directe, amb molta picardia, i ple de riures i somriures per grans i petits.
I és per tot això que a "Potser no hi ha final" ens hem volgut posar seriosos.
Volíem parlar poèticament de l'horitzó, com a metàfora d'allò que ens empeny a caminar sempre endavant...
Música
en directe
Volíem un músic de de veritat que estigués amb nosaltres a escena i el resultat ens ha sorprès...però ens ha sortit tot el contrari tenim un músic que es fa ell mateix les guitarres amb escombres i calaixos vells... tenim una acròbates que no saben on han d'anar.